Reflexions d’un ciutadà de segona

Just ara que acabo de veure el reportatge emès dimecres passat a la cadena pública Telemadrid sobre la hipotètica discriminació per motius de llengua que hi ha a Catalunya m’he proposat fer unes reflexions com a ciutadà català i usuari habitual de tots els serveis i prestacions que aquest país m’ofereix. Per fer-ho, no crec que hi hagi millor manera que analitzant un dia “x” per molts joves catalans.

 

A les 7 del matí, puntual, sona la ràdio; per compromís potser el mestre Bassas em saluda dient “Bon dia, són les 7”! Tot i així, si m’aturo a repassar el dial de la meva ràdio em sorprenc… COPE, SER, 40principales, Onda Cero, Onda Rambla, Kiss FM, Club 25… més de la meitat són en llengua espanyola… hi ha algú, doncs, que no pugui triar entre català i castellà?

 

A les 8 o potser quarts de nou baixo al quiosc… Mirant i remirant em trobo l’AVUI, El periodico (en català), el Punt… i… Ai las! Cap capçalera més en català… La Vanguardia, El País, La Razon, ABC, el Mundo, El periodico… En castellà no tinc cap problema per trobar-ne, n’hi ha més del doble que en puc triar en català. Ja de pas miro per sobre les últimes revistes… Les que són en català us les puc mostrar amb els dits, les escrites en espanyol no puc arribar-les ni a contar. Que la premsa (entre revistes i diaris) que empra el castellà representi un 80-85% i la que usa el català s’estanqui en poc més del 10% és una discriminació pel castellà?

[@more@]

Amb el diari sota el barç entro a un forn i demano un croissant de pernil i formatge, però la noia, molt simpàtica diu amb un somriure entre els llavis “No le entiendo, perdone”. Dirigint-me al metro m’atabalen repartint-me diris gratuïts… però mirant-los observo amb atenció com la llengua catalana és absolutament minoritzada i només s’utilitza en poc més del 5% dels articles…

 

Ja a classe veig com un cop superada la primària, arriba la secundària i la universitat on curiosament, la llengua castellana va guanyant terreny de forma exponencial convertint les carreres universitàries gairebé en monolingües, i no pas en català, sinó en castellà.

 

Per dinar vaig al supermercat amb la intenció de comprar alguna cosa per fer ràpid i marxar. Mirant i remirant, repassant marques de conegudes multinacionals veig com puc llegir “Valores nutricionales” o “Modos de empleo”, però en cap cas ho puc fer en català. Truco a qualsevol centre d’”atención al cosumidor” per preguntar per què si aquell producte que es fabrica i s’envasa a Martorell no hi ha ni un bri de català… per resposta un “Buenos días, le atiende Vanessa” que just quan em començo a adreçar a ella em diu “No le entiendo, perdone”… ho trobo curiós, això m’ho han dit fa poc més de 5 hores…

 

Ja a les sis decideixo entrar a comprar a uns grans magatzems un regal per un amic… els cartells, que em reben, són tots en llengua castellana… Ràpidament em dirigeixo a la secció de llibres, on trobo grans estants anunciant els últims best sellers en llengua castellana, els escrits o traduïts al català, ja de per sí més amagats, veig que no són ni de bon tros la meitat que els altres. Quan vaig a la secció musical la decepció és més alta: els grups en català són col·locats en una perifèrica estanteria i no són més que una simple anècdota. Ja per acabar decideixo passar a revisar les pel·lícules i la situació em deprimeix de forma absoluta, no trobo CAP DVD que estigui doblat al català.

 

Arribo a casa desanimat i cansat i penso que una estona de televisió pot anar bé per desconnectar, però en un moment d’anuncis decideixo fer un zàping ràpid per les altres cadenes però veig com el 80% d’elles només em saben parlar en castellà.

 

Ja a l’hora de sopar no tinc ganes de menjar. Assegut davant l’ordinador penso com és un dia per un catalanoparlant i amb les traves i dificultats que un es troba. Aleshores, i recordant el “documental” emès per Telemadrid penso que potser sí que a Catalunya existeixen ciutadans de segona, però que en qualsevol cas, aquests són els que empren la llengua catalana.

Llibres, revistes, premsa, música, pel·lícules, televisió, el sistema judicial… A tot arreu el castellà té un gran predomini sobre el català! I em vindran ara a dir que el castellà es troba en perill d’extinció a Catalunya?

 

Senyors, vinguin aquí i mirin el que és un dia per una persona que vol emprar la llengua catalana sense complexos ni privacions; serà aleshores quan exclamareu: Si hi ha ciutadans de segona, aquests són els catalanoparlants!

Comentaris tancats a Reflexions d’un ciutadà de segona

A França arriben als 574,8 Km/hora; aquí encara esperem que arribi…

“L’AVE pel litoral”, “l’AVE pel Vallès” o “l’AVE pel centre” són uns dels càntics que més s’han corejat i repetit durant l’últim any entre els veïns i les veïnes de la capital catalana. Suposo que això és així perquè el Tren d’Alta Velocitat (TAV) és un projecte importantíssim pel desenvolupament de Barcelona tant a nivell econòmic com social.

Precisament per això des de principis de segle la indústria ferroviària europea (més concretament la francesa i l’alemanya) han tingut una pugna per tal de poder oferir trens altament competents i amb capacitat per circular a grans velocitats. Des del 18 de maig de 1990 l’empresa Alsthom tenia fixat el rècord de velocitat sobre rail en 515,3 Km/h, aquest rècord, però, va quedar esvaït dimarts passat en el que el TGV Francès va assolir una velocitat punta de creuer de 574,8 Km/hora.

I jo em pregunto, quan els barcelonins podrem agafar el TAV des de la Sagrera (per ser optimistes) i plantar-nos a Madrid (per exemple) en poc més d’un parell d’hores?

 

[@more@]

És indignant veure com mentre a França les disputes són per veure i fixar la velocitat que ha de tenir la connexió entre París i Estrasburg, aquí ens discutim perquè fa tres anys que hauria de tenir (el TAV) una parada al cor de Barcelona.

 

Lamentablement em temo que seguirà passant com amb la gestió de Rodalies, i la manca d’inversions des de l’estat espanyol cap a Catalunya en matèria ferroviària seguirà sent la tònica. Però tranquils, que malgrat arribi tard, esquerdant edificis i creant disputes veïnals segur que ens reservaran una velocitat de trajecte que no arribarà a la meitat de l’establera pel nou rècord francès, i això sí, no dubteu que a les guixetes se’n recordaran perfectament de nosaltres i de ben segur que ens reservaran una tarifa molt més alta que a la de la resta de la península Ibèrica.

Comentaris tancats a A França arriben als 574,8 Km/hora; aquí encara esperem que arribi…

Comença un nou projecte!

Internet ha obert camins, i ho ha fet en tots sentits. Arran d’això, i com a un simple observador més d’aquest enorme món he pogut observar com el panorama dels diaris electrònics (els blocs) ha anat augmentant de forma espectacular fins a convertir-se en una font d’informació més per a molts internautes.

 

Les persones busquem conèixer altres opinions, comparar i formar tesis pròpies fortes i segures, discutir i exposar teoremes, i per aquest motiu, i veient les portes que se m’obrien amb aquest món no me n’he volgut quedar al marge.

 

Comença doncs, un de tant blocs com hi ha avui en dia a la xarxa, un bloc que intentarà fer un anàlisi personal de l’actualitat munidial i catalana, observada i sentida des de la meva ciutat, Barcelona.

[@more@]

Comentaris tancats a Comença un nou projecte!