A Espanya tenen Tuna… a Xile lluiten amb la FUNA!

Cada cop que hi penso, me n’adono més: l’Estat Espanyol és realment caspós. Després de constatar-ho entre apagades, esvorancs, aeroports de segona, rodalies que no funcionen o el TGV que no arriba (entre moltes altres coses), veure documentals com “La Funa de Víctor Jara” a 30 minuts, només va fer que constatar-m’ho més encara.

 

Si us pregunteu perquè, la resposta és molt simple. Fa no gaires anys a l’Estat Espanyol hi hagué un gran dictador, que oprimí, torturà i matà a milers i milers de persones innocents que a diferència del seu règim, sí que defensaven valors legítims de democràcia i llibertat. Actualment, molts anys després (massa pel meu gust) sembla que s’està reprenent un camí cap a la normalitat democràtica, com ho demostren el Memorial Democràtic a Catalunya o la llei de la Memòria Històrica al Congrés Espanyol, que malgrat ser absolutament insuficient, és un petit (minúscul) grà de sorra per avançar cap a aquesta normalitat que us comentava.

[@more@]

Xile, com l’Estat Espanyol, també va viure una dura i cruenta dictadura. Augusto Pinochet va liderar un cop d’estat l’11 de setembre de 1973 que acabaria amb el govern democràtic de Salvador Allende i s’allargaria fins l’any 1990 (tot i que va seguir com a comandant en cap fins al març de 1998). Avui en dia, Xile també està fent passos per a recuperar la normalitat democràtica i ha obert diverses diligències contra alts cap del govern Pinochet.

 

Tot i així, malgrat que entre els dos cassos es puguin trobar certs paral·lelismes, amb el documental del passat diumenge només vaig fer que constatar com de rància pot arribar a ser espanya. I és que mentre allà la societat s’agrupa en organitzacions com la FUNA, que es dedica a perseguir als colpistes i desemmascarar-los perquè la gent els repudiï i surtin a la llum com el que són: assassins; a l’Estat Espanyol gran part de la societat encara s’engalana amb banderes franquistes i feixistes i es mostren en contra de retirar símbols franquistes com estàtues, plaques de carrers, o autors feixistes dels metros de Barcelona.

 

Es per això que l’únic que puc fer és admirar a la FUNA, una organització valenta i ferma; forta, decidida i amb empenta, que aglutina a milers de xilens que s’aglomeren davant de cases, balcons i finestres per cridar ben fort que allà encara hi ha assassins. A Espanya, però, les coses no funcionen així, i mentre a Xile la FUNA avança, l’única organització que té Espanya que canti i cridi sota finestres i balcons és la Tuna, que lluny de vetllar per la democràcia i la igualtat, toquen quatre acords de guitarra al crit de “Ahi va la Tuna primera de Espanya y quinta de Alemania!”.

 

La vergonya que hauria de sentir Espanya com a país és immensa; però com a català, l’únic que puc fer és admirar i aplaudir a la FUNA, i des de quilòmetres de distància cridar amb els companys xilens allò de “Como a los nazis les va passar, ahí donde vayan los iremos a funar!”.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: A Espanya tenen Tuna… a Xile lluiten amb la FUNA!

  1. Tranquil, no pasa res! Era conscient de que et seria difícil poder assistir. Merci de totes formes per les felicitacions. Espero que tal i com ja m’has dit algún cop, també comptis amb el meu recolzament i amb el de la meva gent del Bajo 😉

    Salut, i a fer feina tots plegats, doncs alliberar un país no és pas fàcil!

  2. wowgold diu:

    wow gold:wow gold,wow gold website:wow gold tks

Els comentaris estan tancats.