La hipocresia lingüística, moral i social

A vegades dinant, parlant pels passadissos dels nostres centres d’estudis o senzillament escoltant tertúlies a les ràdios i televisions d’aquest país, escoltem opinions de persones que estan encaparrades en criminalitzar a la immigració. Qui de nosaltres no ha escoltat mai afirmacions categòriques com “ens estan robant el treball…”, “estan saturant el nostre sistema de sanitat públic” o “només ens porten malalties i delinqüència”?

Sens dubte que arguments com aquests són fàcils i senzills de rebatre només parlant de quants catalans fan la temporada de les maduixes o de quants estan collint flors al Maresme.

Parlar de la immigració és parlar d’un tema complex i molt sensible per a tota la societat però tot i així cometem un error de base: el fet de considerar a la gent nouvinguda com un problema i no pas com a una oportunitat per al desenvolupament del nostre país.

[@more@]

És cert que sovint, i des dels sectors més nacionalistes i catalanistes de la població, s’ha criticat molt als immigrants titllant-los d’integristes culturals que repel•leixen la nostra cultura i tradicions però avui al metro, probablement el lloc per excel•lència de la multiculturalitat i de la barreja ètnica, he vist com un noi català deia a un noi anomenat Chang “On ens asseiem?” i en Chang, amb un català gairebé perfecte ha contestat “Anem aquí que hi ha lloc per a tots”. Posteriorment, però, el noi català s’ha girat per parlar amb una altra noia, catalana també, i en adreçar-se a ella ho ha fet en llengua castellana.

Perquè, doncs, culpem insistentment a tot el col•lectiu immigrant dels nostres mals endèmics?
Crec que és hora de deixar-se d’hipocresies lingüístiques, morals i socials i adonar-nos-en d’una vegada per totes que hi ha quelcom que no hem sabut fer bé. N’estic fart de la gent que diu que els immigrants no es volen integrar quan són ells mateixos els que quan van a comprar el pa no tenen problemes per a canviar d’idioma. N’estic fart que sigui la gent que té una mútua privada des de fa anys que digui que ens col•lapsen els nostres hospitals, que sigui aquella gent que paga autèntiques fortunes a les escoles privades que gosin dir que les nostres escoles estan perdent qualitat, o que siguin aquelles persones que es mouen amb moto o cotxe que diguin que al metro sembles tu l’estranger.

Traiem-nos, si us plau, la bena dels ulls i comencem a fer autocrítica de la nostra societat. Fins que no siguem capaços d’adonar-nos-en de l’oportunitat que tenim a davant, no serem capaços d’avanaçar com a país. Deixem-nos d’hipocresies i entenem d’una vegada que a nous veïns, nous reptes!

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: La hipocresia lingüística, moral i social

  1. Lluís diu:

    Plas, plas, plas. Magnífic article, company.

    També s’hauria de dir, tot i així, que hi ha una altra cara de la moneda: la típica esquerra pijo-progre-guai que fa veure que la immigració no comporta cap mena de problema i que sempre i en qualsevol cas imaginable és genial i meravellosa.

Els comentaris estan tancats.