Recordant un any intens…

A mesura que passen els dies d'aquest 2008 anem veient com la feina serà molta i nombrosa,… tot i així, és impossible no tancar l'any 2007 amb un bon regust de boca produit per tantes hores de feina.

Així que res, us presento el Recull de Premsa anual de les JERC – Barcelona, que demostra l'excel·lent tasca duta a terme pel Jordi Navarro, ja que hem sortit més de 90 vegades i en un trentena de mitjans diferents.

Salut i molta feina el 2008!

[@more@]



2s comentaris

Un any intens!

Després de celebrar el sopar de nadal de les JERC – Barcelona el passat 14 de desembre, vam veure gràcies al vídeo que vam editar que sens dubte, el 2007 havia estat un any intens i ple de reivindicacions on el jovent independentista havíem realitzat més accions que mai per tal de millorar les condicions de vida del jovent català.

Dissabte però, i començant a planificar el calendari d'aquest any, vam comprovar que el 2008 no només continua la lluita, sinó que ho farà d'una forma molt més intensa i amb moltes més accions!

Així que res, malgrat que ho faci tard, molt bon any nou i endavant, que el 2008 serà un any ple de llibertat i compromís!

[@more@]



4s comentaris

A Espanya tenen Tuna… a Xile lluiten amb la FUNA!

Cada cop que hi penso, me n’adono més: l’Estat Espanyol és realment caspós. Després de constatar-ho entre apagades, esvorancs, aeroports de segona, rodalies que no funcionen o el TGV que no arriba (entre moltes altres coses), veure documentals com “La Funa de Víctor Jara” a 30 minuts, només va fer que constatar-m’ho més encara.

 

Si us pregunteu perquè, la resposta és molt simple. Fa no gaires anys a l’Estat Espanyol hi hagué un gran dictador, que oprimí, torturà i matà a milers i milers de persones innocents que a diferència del seu règim, sí que defensaven valors legítims de democràcia i llibertat. Actualment, molts anys després (massa pel meu gust) sembla que s’està reprenent un camí cap a la normalitat democràtica, com ho demostren el Memorial Democràtic a Catalunya o la llei de la Memòria Històrica al Congrés Espanyol, que malgrat ser absolutament insuficient, és un petit (minúscul) grà de sorra per avançar cap a aquesta normalitat que us comentava.

[@more@]

Xile, com l’Estat Espanyol, també va viure una dura i cruenta dictadura. Augusto Pinochet va liderar un cop d’estat l’11 de setembre de 1973 que acabaria amb el govern democràtic de Salvador Allende i s’allargaria fins l’any 1990 (tot i que va seguir com a comandant en cap fins al març de 1998). Avui en dia, Xile també està fent passos per a recuperar la normalitat democràtica i ha obert diverses diligències contra alts cap del govern Pinochet.

 

Tot i així, malgrat que entre els dos cassos es puguin trobar certs paral·lelismes, amb el documental del passat diumenge només vaig fer que constatar com de rància pot arribar a ser espanya. I és que mentre allà la societat s’agrupa en organitzacions com la FUNA, que es dedica a perseguir als colpistes i desemmascarar-los perquè la gent els repudiï i surtin a la llum com el que són: assassins; a l’Estat Espanyol gran part de la societat encara s’engalana amb banderes franquistes i feixistes i es mostren en contra de retirar símbols franquistes com estàtues, plaques de carrers, o autors feixistes dels metros de Barcelona.

 

Es per això que l’únic que puc fer és admirar a la FUNA, una organització valenta i ferma; forta, decidida i amb empenta, que aglutina a milers de xilens que s’aglomeren davant de cases, balcons i finestres per cridar ben fort que allà encara hi ha assassins. A Espanya, però, les coses no funcionen així, i mentre a Xile la FUNA avança, l’única organització que té Espanya que canti i cridi sota finestres i balcons és la Tuna, que lluny de vetllar per la democràcia i la igualtat, toquen quatre acords de guitarra al crit de “Ahi va la Tuna primera de Espanya y quinta de Alemania!”.

 

La vergonya que hauria de sentir Espanya com a país és immensa; però com a català, l’únic que puc fer és admirar i aplaudir a la FUNA, i des de quilòmetres de distància cridar amb els companys xilens allò de “Como a los nazis les va passar, ahí donde vayan los iremos a funar!”.



2s comentaris

No podem esperar: Prou incompetència espanyola!

Autopistes saturades, aeroport col·lapsat, caos ferroviari, apagada energètica… la situació és realment precària i les catalanes i els catalans ja no podem seguir esperant. L’Estat espanyol ha marginat la nostra nació, privant-la de les inversions necessàries per tal de garantir uns serveis públics dignes, eficients i competents i negant-nos el dret d’aixecar les ales com a poble, emancipar-nos i situar-nos al mapa com a país digne de decidir el seu futur.

I és que les catalanes i els catalans tenim dret a decidir el quan, el com i el què volem ser. Tenim dret a alçar la nostra veu d’una vegada per totes i veure que només ens queda una alternativa que ens garanteixi els serveis, la cultura i la nostra subsistència com a país, la independència.

Així que cal que d’una vegada per totes ens unim entre tots sumant mans i esforços. Cal que sortim tots i participem de les activitats programades per aquest onze de setembre mentre a les nostre finestres i balcons onegen al vent de la llibertat estelades i senyeres.

I és que entre tots ho farem tot!

 

Molt bona diada!

[@more@]

Comentaris tancats a No podem esperar: Prou incompetència espanyola!

El Bicing, un malalt tocat de mort

Els més pròxims a mi sabreu amb el fervor que vaig acollir el Bicing durant el mes de maig, quan un humil servidor es va convertir en usuari d’aquest servei municipal. Estacions regulades, bicis perfectes, servei d’atenció correcte… un servei, en definitiva,  com déu mana. I és que… veieu aquesta imatge idíl·lica del Bicing? Doncs jo poques vegades (per no dir cap) l’he vist.

Des de fa temps, quan passo per davant d’una estació la veig erma, sense vehicles, i en el cas que n’hi hagin… no patiu, que no us les deixaran agafar, o bé no tindran frens, estaran trencades o amb les rodes punxades…

 

El cert és que la meva història es va truncar a principis de juliol, quan després d’haver utilitzat el Bicing  passades les 4 de la tarda el vaig tornar a utilitzar vora les 10, i la màquina, amb un missatge amb fons vermell amenaçador em feia saber que jo ja tenia agafada una bicicleta i que encara no l’havia retornat. Conscient del que significava això (multa de 150€) vaig trucar ràpidament al servei d’atenció tècnica on em va saludar un contestador automàtic que em deia que malgrat el servei tingui un horari, si vols atenció de les oficines t’has de fotre, que només t’atendran en un minso horari que s’acaba, si no recordo malament, a les 8 del vespre (el bicing, el dia que tanca més d’hora és a les 12 de la nit). L’endemà al matí (després d’un mail enviat la nit anterior i el missatge al contestador) vaig trucar i no en sabien res, em van dir que hi havia recàrrec i posteriorment, després d’intentar-me passar a un “jefecillo” van desistir i van dir que ho cancel·laven i solucionaven la qüestió. Una setmana més tard se’m va contestar el mail dient-me que acabaven d’arreglar la incidència…

 

Però després del desagradable incident…

[@more@]

Des de fa un mes i mig no puc utilitzar el Bicing! I és que cada vegada que intento introduir la targeta…. la màquina em diu que no pot identificar la meva targeta, i amb un to burlesc em pregunta “estàs segur que aquesta targeta és autèntica?” Com si tingués algun botó on jo pogués contestar-li…

Doncs amics, m’he posat en contacte amb ells i de moment res de res… Els hi vaig enviar un mail a mitjans d’agost i encara espero que em responguin… Això sí, mica en mica se’ls hi aniran acumulant les meves notes de disconformitat.

 

I és que el Bicing està malalt. Era una bona idea, però sense cap mena de dubte ha quedat obsolet, i creieu-me quan dic que si no redrecen la situació actual aviat… el Bicing acabarà morint; d’èxit, però mort al cap i a la fi.

5s comentaris

El PP ens vol callats, emmanillats… i a les fosques!

Que el Partido Popular mai ha tingut una estima especial (si és que n’ha tingut mai…) per Catalunya és una cosa evident. Gens lluny queden les falques de ràdio titllant-nos de lladres, els infinits recursos davant el nostre minso estatut, les repressions policials a les manifestacions culturals del dia de Sant Jordi o les nombroses agressions al nostre territori com va ser l’intent (amb el suport a ulls clucs de Convergència i Unió) d’executar el “Plan Hidrològico Nacional”.

Durant aquells anys d’espanyolisme ranci el PP es va encarregar de silenciar qualsevol opinió que pogués anar en contra de les seves polítiques autoritàries i dictatorials i a reprimir durament qualsevol manifestació que lliurement decidís expressar-se als carrers del nostre país…. però amics… avui el PP ha arribat a un dels seus límits més alts en una entrevista a la Razón, quan el seu Portaveu al Congrés, Eduardo Zaplana, ha manifestat que “Manuel Pizarro ha demostrado muchas cosas. Sería un estupendo miembro del Gobierno del PP”.

 

I és que amics, recordeu encara el caos que ha originat el senyor Pizarro, president d’ENDESA, a la nostra ciutat? Doncs el senyor Zaplana també, i després d’anys intentant-nos callar, emmudir i emmanillar… ara vol deixar-nos, també, a les fosques!

 
Així que res amigues i amics, el que jo demano ara és que els més de 350.000 abonats que fa just una setmana es van quedar a les fosques se’n recordin que el PP està disposat a premiar al culpable d’aquesta catàstrofe amb un ministeri, i que quan vingui el senyor Zaplana engominat i amb un somriure postís a esgarrapar quatre vots de les nostres contrades, contestem tots de forma clara i unànime les declaracions que avui ha decidit fer.

[@more@]

Comentaris tancats a El PP ens vol callats, emmanillats… i a les fosques!

Han saltat els ploms de la modernitat, benvinguts a la foscor del segle XIX!

El cert és que porto dies llegint diaris, escoltant les notícies i veient els informatius de la televisió, i la veritat és que a mida que he anat desgranant l’actualitat he anat observant de forma més clara i contundent com… sí, definitivament hi ha una apagada general.

 

Si teniu la sort (o la desgràcia) de transitar per la nostra estimada capital amb qualsevol tipus de vehicle motoritzat (sigui privat o no) veureu amb estupefacció com us heu de jugar la vida entre clàxons i frenades brusques alhora de sortejar un xamfrà; si per contra decidiu moure-us amb les vostres pròpies cames, cap problema!, perquè la calor apreta i quan decidiu refrescar-vos amb qualsevol mena de beguda tonificant podreu observar com la totpoderosa (i que déu m’escolti…) FECSA-ENDESA us fa brindar amb llaunes calentes degut a la no operativitat de les neveres dels múltiples locals que hi ha a la ciutat; però tranquils, sempre teniu l’opció de quedar-vos a casa reclosos, sense ordinador ni televisió, sense ràdio ni llum, sense poder carregar el mòbil i sovint sense telèfon fixe, que cada cop més estan connectats a la corrent.

 

I és que senyors, malgrat veure gent amb fanalets pel carrer, famílies senceres als balcons intentant caçar les últimes guspires de llum natural mentre empunyen amb força una desgastada espelma o gent llençant menjar podrit que fa pocs dies que havien adquirit diuen que estem al segle XXI.

 

Les grotesques imatges que estem vivint els barcelonins, però, només són un clar reflex del que està succeint ara mateix en el nostre estimat país… i és que sí amics, aquests dies se’m treien les ganes d’acabar de llegir les notícies.

 

Malgrat estar a les fosques i amb les possibilitats comunicatives força minvades he pogut veure com en el nostre modern i cosmopolita país s’ha segrestat una publicació satírica per ultratjar la corona…. però això no és tot, …

[@more@]

som tant moderns i avançats que el senyor excel·lentíssim jutge va dictaminar que destruïssin els motlles de la revista, com si en ple segle XIX ens trobéssim, i no li va venir al cap fins al cap d’uns dies que això de les revistes potser ara anava per ordinadors, i que les portades s’escanejaven i es dissenyaven fent ús de la informàtica i que potser estaria millor clausurar cautelarment la seva web.

 

I és que amb una espelma vacil·lant per l’escàs vent que bufa, he pogut llegir (també) com un avançadíssim jutge murcià, el senyor Ferrin, ha separat la filla d’una parella de lesbianes pel fet de ser-ho, i ha atorgat la custodia al pare al·legant (i són paraules textuals!) que “La condició de toxicòman, pederasta, prostituta, la pertinença d'un dels progenitors a una secta satànica, etcètera, entenc que afecta negativament als fills, igual que una relació heterosexual del progenitor amb la custòdia pot perjudicar els menors i servir de base per un canvi de custòdia; doncs el mateix la d'homosexual".

 

I és que avui he arribat a la conclusió de que això de quedar-nos a les fosques és una simple metàfora del que realment està passant al nostre modern, cosmopolita i xupi guay país. Avui he vist com potser això del segle XXI encara ens queda una mica gran i potser millor que de tant en tant amaguem el cap sota l’ala i ens posem a reflexionar, perquè el que és evident és que així no anem enlloc… I és que com dirien aquells, “pasen i vean” perquè el circ és gran i l’espectacle del tot lamentable…

 

I ara ja només com a curiositat… amic Woody, desconec quants grups electrògens hauran posat a la teva disposició en menys d’un minut mentre gairebé un milió de persones restava sense llum a les seves llars però… em podràs fer un favor? Podràs mostrar  a les teves pel·lícules (ja que et donem més d’un quilo d’euros) quelcom més que les postaletes que hom coneix? Més que res perquè de Barcelona n’hi ha una, i ara mateix no salto d’alegria en veure-la….

Comentaris tancats a Han saltat els ploms de la modernitat, benvinguts a la foscor del segle XIX!

Un any més forjant 38.000 somriures

Tothom ho sap: L’Acampada Jove és un èxit inapel·lable. Ho és a nivell musical, on podem veure els millors concerts de l’escena catalana; ho és a nivell organitzatiu, on mig miler de militants sacrifiquen les seves hores i salut de franc només per veure com tot surt tal i com el públic assistent esperava; ho és a nivell social, on desenes de milers de joves participen d’una manera o d’una altra en el projecte i són capaços d’interrelacionar-se entre ells; ho és a nivell polític, on els valors de la llibertat, la independència i el socialisme arriben de forma massiva al jovent català i ho és a nivell cultural, on les xerrades agafen tot el protagonisme mentre el sol encara escalfa les vallesanes terres de Sant Celoni.

[@more@]

I és que des del Jovent Independentista ens passem mesos i mesos pensant, esbossant, construint, treballant i lluitant perquè al matí de cada tercer diumenge de juliol veiem desfilar davant dels nostres ulls milers i milers de joves que, com nosaltres, duen un somriure imprès amb força als seus llavis, i és que no hi ha res més gratificant que veure, mentre el sol es va alçant, 38.000 somriures forjats a costa del nostre intens treball.

 

Moltíssimes gràcies a totes les 38.000 persones que heu fet possible l’Acampada Jove 2007, l’any que ve hi tornarem i amb molta més força!

 

Visca l’Acampada Jove!

Comentaris tancats a Un any més forjant 38.000 somriures

Una setmana i… Acampada Jove!

Avui ja podem dir que només falta una setmana perquè comenci el festival de referència del jovent dels Països Catalans! I és que amb 12 edicions a les espatlles… qui no coneix avui en dia l’Acamapda Jove??

Doncs aquest any retorna amb tota la seva essència i caràcter, amb tota la força i la il·lusió de tots aquells joves que esperem any rere any la ineludible cita als peus del Montseny, de tots els joves que compromesos amb la independència, el socialisme, la cultura, la llibertat i la natura acudim contents al festival juvenil capaç de combinar la política amb la música, la reivindicació amb l’alegria, la festa amb la lluita.

I és que acompanyats a ritme d’Obrint Pas, Els Pets, La Troba Kung Fú, Ojos de Brujo, Doctor Calypso, Habeas Corpus, Betagarri, Berri Txarrak, Discípulos de Otília, The Moon Invaders, Celtas Cortos, Feliu Ventura i de molts més! serem capaços de gaudir amb milers de joves de xerrades, activitats culturals, tallers i una multitud de serveis que fan dels dies 12, 13 i 14 de juliol un cap de setmana especial.

Així que no t’adormis, i anima’t a venir a l’Acampada Jove 2007!

Recorda: 12, 13, 14 de juliol, Sant Celoni -> Països Catalans | Vine a gaudir de la Independència i el Socialisme!

Ens veiem a Sant Celoni! [www.acampadajove.cat]

[@more@]

2s comentaris

La hipocresia lingüística, moral i social

A vegades dinant, parlant pels passadissos dels nostres centres d’estudis o senzillament escoltant tertúlies a les ràdios i televisions d’aquest país, escoltem opinions de persones que estan encaparrades en criminalitzar a la immigració. Qui de nosaltres no ha escoltat mai afirmacions categòriques com “ens estan robant el treball…”, “estan saturant el nostre sistema de sanitat públic” o “només ens porten malalties i delinqüència”?

Sens dubte que arguments com aquests són fàcils i senzills de rebatre només parlant de quants catalans fan la temporada de les maduixes o de quants estan collint flors al Maresme.

Parlar de la immigració és parlar d’un tema complex i molt sensible per a tota la societat però tot i així cometem un error de base: el fet de considerar a la gent nouvinguda com un problema i no pas com a una oportunitat per al desenvolupament del nostre país.

[@more@]

És cert que sovint, i des dels sectors més nacionalistes i catalanistes de la població, s’ha criticat molt als immigrants titllant-los d’integristes culturals que repel•leixen la nostra cultura i tradicions però avui al metro, probablement el lloc per excel•lència de la multiculturalitat i de la barreja ètnica, he vist com un noi català deia a un noi anomenat Chang “On ens asseiem?” i en Chang, amb un català gairebé perfecte ha contestat “Anem aquí que hi ha lloc per a tots”. Posteriorment, però, el noi català s’ha girat per parlar amb una altra noia, catalana també, i en adreçar-se a ella ho ha fet en llengua castellana.

Perquè, doncs, culpem insistentment a tot el col•lectiu immigrant dels nostres mals endèmics?
Crec que és hora de deixar-se d’hipocresies lingüístiques, morals i socials i adonar-nos-en d’una vegada per totes que hi ha quelcom que no hem sabut fer bé. N’estic fart de la gent que diu que els immigrants no es volen integrar quan són ells mateixos els que quan van a comprar el pa no tenen problemes per a canviar d’idioma. N’estic fart que sigui la gent que té una mútua privada des de fa anys que digui que ens col•lapsen els nostres hospitals, que sigui aquella gent que paga autèntiques fortunes a les escoles privades que gosin dir que les nostres escoles estan perdent qualitat, o que siguin aquelles persones que es mouen amb moto o cotxe que diguin que al metro sembles tu l’estranger.

Traiem-nos, si us plau, la bena dels ulls i comencem a fer autocrítica de la nostra societat. Fins que no siguem capaços d’adonar-nos-en de l’oportunitat que tenim a davant, no serem capaços d’avanaçar com a país. Deixem-nos d’hipocresies i entenem d’una vegada que a nous veïns, nous reptes!

1 comentari